
El carrer de LLOBERA
Oidà, el carrer de Llobera!
Llarg i estret. Tot el matí,
L’ombra eterna al sol hi espera.
Quina via més planera!
Quin carrer tan solsoní!
Dins les seves matinades,
Plenes d’ombres ancestrals,
Guarda, encara, amb grans entrades
I desertes balconades,
Frescos caíres senyorials.
Després, la tarda s’hi endinsa.
Passa um canonge ben sol
I una llanceta de sol
L’ombra del carrer esquinça.
Juliol del l950

La PLAÇA DEL PALAU
Recer sagrat;estoig de pedra vella.
Oh jóia de la plaça del Palau!
Oh,etern silenci de la seva pau,
Trencat sols per l’oquina cantarella
De l’aigua d’una font que a dolls hi cau!
1968

PLAÇA PIUS XII
Parc, obert als amors del sol i l’aire.
Tros de cel fet d’esplai i de sojorn,
Sota uns arbres xisclents de fronda i flaire
Que li encatifen d’ombra tot l’entorn.
I quin goig de cascada s’hi enjoguina,
Tant al brill del mateix mosaic com és!
A les nits, quan la placa s’il-lumina,
Sembla i tot que el zenit s’hi emmirallés.
Vell saló ; tot platxeri i alegria.
Plaça gran que ofereix prou cada dia,
Entre calma pels vells, joc pels infants.
Amb bon símbol dámor i tot convida,
L’urc d’aquesta gran placa que bé crida,
Oferint tanmateix, mil vells encants.
1971

CARRER DEL CASTELL
Amunt i avall, loquaç i endiumenjada,
Pel llarg d’aquest carrer va i ve la gent;
Allaus enjogassades de mainada
I rondes amoroses de jovent.
Mestresses hi ha que porten grans cistelles
I amos que van de tractes enfeinats.
I a fe que hi foren prou ,tant ells com elles,
Si més n’hi hagués de fires i mercats.
Amunt i avall, del camp cap a la plaça
Pel llarg d’aquest carrer traspassa
Amb un traüt que dura tot el jorn.
Fins que quan ve el captard fineix la fira
I el llarg carrer, llavors, de nou respira
Els seus vetustos aires de sojorn.
1973